UNDER CONSTRUCTION

El costum del pobre

-Bueno, tú, por ejemplo, deseas dar la libertad a los campesinos -siguió-; muy bien, pero no lo haces por ti (creo que no has azotado jamás a ninguno, ni lo habrás mandado a Siberia), ni siquiera por los mismos campesinos. Y aunque se pegue a los campesinos, aunque se los azote y se les mande a Siberia, creo que eso no es ni tanto así peor para ellos. En Siberia siguen llevando su misma vida de bestias; las heridas del cuerpo se cicatrizan y ellos siguen tan felices como antes. (Príncipe Andrei en Guerra y Paz. Liev Niloláievich Tolstói)

Quan vaig llegir aquest fragment no vaig poder evitar que em vingués al cap aquell programa de reporters que va suposar el descobriment televisiu de Carmen Lomana, en què es compadia d’aquells pobres amics seus que no tenien cash perquè de fet, “els pobres de sempre, ja estan acostumats”, en referència a la crisi econòmica actual.

És possible que no hagi canviat res des dels temps de la Rússia Napoleònica fins ara? Veient segons quines actituds, hom podria pensar que és realment així.

Fixem-nos, sinó, en la pujada de l’IRPF maquinada pel Partit Popular. Un 64% del total que es pensa recaptar amb les noves mesures de pressió fiscal provindrà dels rendiments del treball; és a dir que un cop més seran les rendes mitjanes i baixes les que hauran de fer un major esforç, mentre que les rendes del capital, en comparació, aportaran molt menys a l’erari públic.

Realment estem tan acostumats a pagar el beure que ja ni ens immutem? Deixarem que ens enviïn a la Sibèria amb un somriure als llavis? Total, sembla ser que per molt que ens collin i ens menystinguin, seguirem sent igual de feliços… o potser no?